El riu Ebre perd un terç del seu cabal en un any per la greu sequera
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), ens de gestió de la conca, ha anunciat que l’any hidrològic entre l’1 d’octubre de 2010 i el 30 de setembre de 2011 s’ha tancat amb un volum d’aigua al seu pas per Tortosa de 6.187 hectòmetres cúbics (hm3) d’aigua, molt per sota de l’any 2009-2010 quan s’assolí la xifra de 9.540 hm3.De fet, des de l’any 1993 només es recorden dos anys pitjors, el 2001-2002, amb 4.121 hm3, i l’any 2005-2006, amb 6.011 hm3, durant el qual s’hagué d’aplicar el decret de sequera.
Ahir, al seu pas per Tortosa, l’Ebre continuava fregant el cabal mínim de manteniment, establert en 100 metres cúbics per segon, una xifra pròpia del mes d’agost. Mentre, els embassaments del Pirineu aragonès i català que alimenten el sistema Mequinensa–Riba-roja d’Ebre-Flix (tres embassaments pràcticament units entre ells) també oferien un balanç preocupant.
Absència de pluja
La manca de precipitacions ha deixat pantans semibuits i a Mequinensa, per tant, no hi arriba aigua suficient. En un any ha perdut més del 36 per cent de la seva capacitat fins assolir, ahir, un preocupant 40,7 per cent de la capacitat total, en una corba descendent que no s’atura.
Mequinensa regula el cabal que s’allibera al tram català del riu Ebre, necessari per al funcionament de la central nuclear d’Ascó, els regadius de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el delta de l’Ebre, el manteniment de la biodiversitat del riu i el minitransvasament a Tarragona, entre d’altres.
El president de la CHE, Rafael Romeo, ha admès la delicada situació del pantà de Mequinensa i la creada aigües avall de l’embassament. I ha anunciat, en aquest sentit, l’inici de contactes amb els usuaris de l’aigua «per adoptar les decisions més oportunes que ens permetin recuperar els nivells del pantà i donar satisfacció a les necessitats dels usuaris».
Romeo explicà que l’aprovació d’un decret de la sequera com l’aprovat l’any hidrològic 2005-2006 permetria «reforçar» les mesures d’estalvi d’aigua que l’ens està aplicant des del passat mes de març d’acord amb els usuaris, «quan ja érem conscients del dèficit de precipitacions».
En tot cas, el dirigent de la CHE es va mostrar prudent davant d’aquesta possibilitat, tot esperant les esperades pluges i nevades. «A més, cal recordar que la campanya de regadius, que és quan s’utilitza més aigua, ha finalitzat», insistí. Davant d’això, Romeo no dubtà en assegurar que els abastaments d’aigua concedits estan garantits.
Cau el nivell del pantà de Margalef
A més de minvar el cabal de l’Ebre i els embassaments d’aquest gran riu, l’extrema sequera d’enguany també s’ha deixat notar als afluents de l’Ebre i en alguns pantans de les conques internes. Una de les situacions més delicades la pateix el petit embassament de Margalef, al nord de Priorat, que ha disminuït la seva capacitat fins als nivells de 2005, quasi 10 metres per sota de la cota màxima.
En un territori on el reg és imprescindible per mantenir una collita estable d’olives –cultiu del qual viuen moltes famílies– la situació actual preocupa i molt. «Vivim una sequera terrible, sort que tenim el reg, en cas contrari no se què hauríem de collir», apuntava ahir l’alcalde de Margalef, Ramon Vila. El coordinador d’Unió de Pagesos a la Ribera d’Ebre, Ernest Cubells, estimava que les oliveres de secà perdran quasi tota la collita, «mentre que les que disposen de reg de suport podran trampejar la sequera»
Ara bé, les fonts públiques de Margalef s’han tancat per manca d’aigua. Pel que fa al pantà, hi ha aigua suficient per subministrar les necessitats actuals de reg i aigua de boca, però creix la preocupació davant la possibilitat de no poder garantir en un futur aquests usos.
Aigua garantida un any
Malgrat l’extrema sequera, un alt càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), José Miguel Diéguez, va afirmar ahir a Catalunya Ràdio que Catalunya té garantit l’abastament d’aigua durant un any, tot i la falta de pluges. «Els nostres números parlen d’unes previsions de més d’un any. La situació que tenim ara, finalitzant l’estiu, és a dir el període de màximes demandes, afrontant el període de tardor, període en què acostuma a ploure i que permeten recuperar l’embassament, és d’absoluta normalitat». Diéguez, tanmateix, va destacar la greu situació de sequera que viu la conca de l’Ebre.